Coneixem Argentina a través de Puerto Iguazu, la ciutat que alberga les Catarates de Iguazu. Ens estremim amb la Garganta del Diablo, on sembla que s’acabi el món. És impressionant veure des de sobre i de tan a prop tanta quantitat d’aigua caient desde tanta alçada. El rebot de l’aigua aixeca un polsim que envaeix l’escena.
Pel parc hi viuen moltes famílies de coatís que desesperades remenen el terra en busca de menjar i tot sovint es creuen en el teu camí. És molt graciós observar com caminen.
Els salts d’aigua que hi ha actuen com a barreres naturals i provoquen que les espècies que viuen a d’alt del riu siguin diferents de les que viuen a baix. Fa anys hi havia un gran problema amb la tala il•legal d’arbres i quan hi havien pluges el riu arrossegava més terra del conte tenyint l’aigua de color marró. Això comportava varis problemes ja que els peixos no trobaven les seves parelles i tampoc veien les seves preses per alimentar-se. Avui aquest problemes s’ha solucionat gràcies a la persecució de la tala d’arbres, a la construcció de preses per evitar el despreniment de terra i a l’ampliació de la reserva.
La següent parada ens porta a la moderna ciutat de Buenos Aires. Aquí ens trobem amb la nostre cosina la Montse, que s’ha traslladat a viure a la ciutat. Amb ella coneixem l’ambient del barri de Palermo i passem uns dies encantadors amb família.
Caminem molt per la ciutat, la Avenida Santa Fe ens porta al carrer Callao conegut per totes les llibreries que hi han. Treiem el cap pel l’Ateneo, un antic teatre reformat en una gran i original llibreria.
Aquest carrer ens porta a passejar pel carrer Corrientes famós per tots els teatres que hi han. Passegem pel carrer comercial Florida i visitem la casa Rosada, l’edifici del govern. Ven rosa ella. Ens perdem pels carrers adoquinats del Barri de San Telmo i en les seves places gaudim de l’elegància del tango.
Des de la nostre visita a Argentina el nostre plat preferit s’ha convertit en el bife de chorizo.
Creiem que és la carn mes bona que hem tastat mai. Un taxista molt xerraire ens va desvelar un dels secrets de la bona qualitat de la carn argentina; no transporten les vaques en camions durant dies per portar-los al matadero, sinó que està a prop de la granja i aixi no s’estressen abans de matar-les.
Per fer la ruta per Argentina decidim llogar un cotxe per guanyar mes llibertat. Aixi que la primera parada la fem a Rosario gracies al Ford Ka amb la companyia de la nostre cosina. La ciutat dorm al costat del riu Paraná. La vora del riu és ben aprofitada, és utilitzada com a zona d’oci, com un espai per a fer barbacoes, restaurants i platges amb hamaques on la gent s’hi banya. Per fer diumenge vam passejar per la vora del riu, “molt cansats” vam tastar unes cervesetes i per acabar rematant-ho amb un exquisit surubí, un peix típic del riu Paraná.
Ens acomiadem temporalment de la nostre cosina per començar la nostre ruta amb cotxe per terres Argentines. Després de varies hores dins el cotxe i travessant paisatges molt pintorescs arribem al poble de Maipú província de Mendoza. Lloguem una caseta envoltada de vinyes i de fons la cordillera central!! La regió es famosa per la producció de vi, s’hi produeix el 70% del vi del país hi ha vinyes molt grans.
Donem una volta amb bicicleta per les vinyes i ens empapem de la pau que s’hi respira abans de continuar la nostre ruta. En aquest laberint de vinyes, per primer cop desde que hem marxat de casa ens vam perdre. Mes de tres quarts d’hora donant voltes per trobar la caseta. Finalment després d’orientar-nos amb petits detalls hi vam arribem.
Ens despedim d’aquest encantador paisatge natural i posem rumb a Malargüe. Per arribar-hi hem de passar per la mítica ruta 40, una versió argentina de la route 66. Aquesta carretera recorre Argentina de nord a sud resseguint els andes i passant per racons molt inhòspits. És molt antiga i encara hi ha molts de trams que no estan asfaltats, en el seu lloc estan coberts de grava i en alguns casos de grava molt gran o pedres.
De camí a Malargüe després de moltes hores conduint per paisatges al·lucinants amb els andes de teló de fons, creuant-nos amb remats gegants de cabres, cavalls i no gaires cotxes més, va arribar un punt on creiem que ja hauríem d’haver arribat.
Portàvem hores conduint per un tram amb forts canvis de resant, curves en forma de o, grava molt gran, nuvolades de pols i molts pous d’extracció de petroli.
Després d’uns tensos moments de recapacitar i orientar-nos per intentar entendre on som, veiem a la llunyania uns arbres que creiem que nomes poden ser obra humana en un entorn tan àrid. Aixi que provem sort.
Apareixem a una carretera pavimentada just al costat d’una gasolinera, l’empleat sorprès de veure’ns aparèixer pel camí de sorra ens pregunta curiosament d’on venim, després d’explicar-li amb el mapa a la mà el nostre recorregut, ens explica que hi ha un error de senyalització en un punt de la carretera i que hem acabat agafant una altre ruta alhora ens felicita per haver superat un dels trams de Ralli Dakar del 2009 en un temps no gaire rècord.
Abandonem Malargüe per seguir per la ruta 40 aquest cop sens desviar-nos. Fem una parada al estrany poble de Chos Malal per descansar del trajecte. Un poble envellit enmig de pols i poc més.
Continuem per la R-40 per entrar a la Región de los Lagos. Mica en mica el paisatge canvia i de una terra àrida amb poca vegetació passem a una terra repleta de llacs de games de colors verd i blaus, muntanyes i molta vegetació. Seguint la carretera serpentejada no podem deixar de sorprendre’ns a cada revolt. Impressionant!
Rodejat de muntanyes verdes coneixem El Bolsón, un poble hippie amb molts d’artesans que organitzen un interessant mercat de productes propis.
Després de molts dies tornem a veure el mar. L’Atlàntic ens acompanya en aquesta etapa de localitats costeres passant per Comodoro Rivadavia la capital del petroli i Rada Tilly, un petit poble al costat de Comodoro on nomes hi han mini mansions.
Decidim para al poble coster de Caleta Olivia. L’estàtua immensa d’un obrer del petroli dona a pensar que aquest poble com tants també es beneficia dels jaciments petrolífers dels voltants. Al poble hi ha molt d’ambient juvenil i els carrers són plens de jovent que va de passeig.
Sumant kilòmetres arribem a la localitat desitjada de El Calafate, la més propera al glaciar Perito Moreno. Aquest poblet descansa al costat del Lago Argentino amb un color celeste que ens recorda al mar carib.
Ens agradaria fer especial menció a les empanades de carn de la fleca del poble, les millors que hem menjat, superant las saltenyas de Bolivia i qualsevol de les d’Argentina.
Per fi aconseguim plantar-nos davant del anhelat Glaciar Perito Moreno. Ens captiva la seva immensitat ja que ni l’inici es pot veure. Del color blanc que desprèn tot el galciar en alguns moments quan els núvols deixen passar els rajos de sol es transforma lentament en un blau marí profund, és encantador veure aquesta transformació.
És inevitable que de tan en tan, per l’escalfor del sol, alguna punta més irregular del gel es fongui i caigui a l’aigua. El soroll de gel cruixint avisa que pot passar en qualsevol moment i
inquiet mires concentrat per no perdre just el moment de la caiguda. Un soroll i una emoció genial que després d’uns instants de silenci tothom arrenca alguna exclamació incontenible. Extremadament emocionant.
De tornada a Buenos Aires per agafar el següent vol fem una parada a la protegida Península Valdés, protegida per ser casa d’una gran varietat de fauna. Des de lleons marins, pingüins, ballenas i orques. Es fa raro veure a pingüins amb la calor que fa. Es graciós contemplar la seva torpesa fora de l’aigua i la seva habilitat a dins de l’aigua.
Coincidim amb l’època per poder assistir a un dels espectacles naturals mes sanguinaris de la península. Les cries de llops marins aprenen a nedar i les orques conscients d’aquest esdeveniment s’acosten a la costa fins a arribar a sortir de l’aigua per intentar menjar-se les. Aixi que passem varies hores mirant al mar cruelment desitjant la mort d’una petita foca. No tenim sort, al contrari de les foques, i ens hem de conformar amb la crònica d’afortunats visitants i locals.
Coneixem Mar de Plata, una ciutat costera on famílies de la capital passen els estius. No es recomanable visitar la ciutat a l’estiu ja que és impossible trobar un forat a la sorra però ara no hi ha massa gent i la platja és bonica. Traiem el cap pel tranquil poblet de Mar Chiquita. Aquest poblet és especial per tenir la única albufera del país. Un llac que per una banda s’alimenta d’aigua dolça provinent de les muntanyes i per l’altre banda té filtracions d’aigua salada provinents del mar. Això provoca que hi hagi una salinitat especial que dona allotjament a moltes espècies diferents de flora i fauna especialment aus. Fins i tot hi han flamencs.
A Choscomús hi fem l’ultima parada abans d’arribar a la capital. La ciutat rodeja un llac força gran i és un lloc molt visitat pels amants d’esports aquàtics.
Arribem a la capital per agafar el nostre vol. Encara tenim un parell de dies que aprofitem per visitar el barri de la Boca. És famós per tenir les casetes pintades de diferents colors. Ens expliquen que ve d’una tradició antiga que tenien els mariners del barri. Quan pintaven els seus vaixells els hi sobrava normalment un xic de pintura que l’aprofitaven per pintar les façanes de casa seva creant aquest colorit carrer.
Abans de marxar no volíem perdre l’oportunitat de assistir a una classe de tango. Aixi que ens presentem a un antic teatre on sabem que fan classes i intentem aprendre’n al màxim. Ens ho passem molt bé. Tot i les trepitjades mútues.
A Argentina hem tingut la llibertat de viatjar amb cotxe i això ens ha permès viure uns moments immillorables. Hem gaudit d’apostes de sol a les planures patagòniques que cobrien el cel amb un arc iris complet. Fins que la nit negra curvada invadia el cel tapant tots els color. Hem travessat paisatges pintorescs de llacs i muntanyes verdes, zones absolutament àrides, carretes sense fi, hem gaudit d’àpats amb la única companyia dels andes de fons i hem apreciat l’amabilitat de la gent. Ens ha encantat aprendre sobre les llegendes de la R-40, de la seva cuina i hem rigut ballant el seu tango!
Inesperadament s’afegeix un nou lloc a la nostra ruta, l’avio d’Argentina a Australia passa per sobre el pol sud veien desde l’avió el blanc impolut del gel del pol.
Gràcies Argentina!