Un bon esmorzar de quesadillas i gorditas per agafar força per anar de Puebla cap a Oaxaca.
Aquests dies que hem passat a Oaxaca, hem pogut viure el culte als morts dels mexicans. Tota la ciutat estava preparada per la nit de morts hi havien ofrenes als comerços, catifes de sorra, espectacles de danses tradicionals i moooolta gent,
Desde el dia 31 que decoren les tombes dels seus difunts amb flors i ornaments fins al dia 2 que hi porten diferentes ofrenes tal com menjar, beguda, beguda alcholica, tabac, pa, plats cuinats, calaveres de sucre, espelmes i altres coses que li agradaven al difunt.
L’ultim dia les famílies s’uneixen al cementiri i celebren el retrobament amb el difunt. Els cementiris podríem dir que son tot un festival amb bandes de music i gent bevent mezcal(beguda alcohòlica del cactus agave).
Desde Oaxaca ens vam desplaçar a pobles del voltant i vam veure l’arbre del Tule i Monte Alban.
L’arbre de Tule es creu que podria ser l’arbre més vell del món. No sabem si realment tambe es el més gran, pero segur que és el més gran que hem vist nosaltres en la nostra vida. L’arbre ens va impressionar moltissim tant per la seva magnitud com per la seva bellesa.
Monte Alban, és una antiga ciutat zapoteca. Hi havien varies construccions desde llocs ceremonials fins a vivendes o tumbes. Les vistes desde aquest lloc eren impressionants ja que es troba en una muntanya just a sobre de Oaxaca.
La última nit, vam coneixer un grup de francesos que eren veins a l’hostal. Vam compartir diferentes impressions i aventures mentres degustàvem mezcal i la mítica Corona.
Aquella nit ells marxaven a Mazunte un poble mes al sud de on volíem anar nosaltres l’endemà. Vam canviar el plans i vam decidir retrobar-nos uns dies després amb ells.