Arribem a Puebla a la nit i l’endemà voltem pel centre. El lloc ens ha agradat tot i que no deixa de ser una ciutat colonial.
Pel matí, després d’un bon esmorzar ens posem en contacte amb la Maria Elena, una amiga que vivia amb la Sara a Barcelona, quedem en trobar-nos al vespre.
Ens trobem al “zócalo” amb la Maria Elena i la seva Mare (Elena) i anem tots plegats a una cantina(La Cantina de los Remedios), un molt bon lloc per xerrar i pendre unes micheladas amb l’agradable companyia musical de mariachis i de norteños.
Després de varies hores en ambient mexicà vam anar a menjar uns tacos. Els millors que hem menjat fins ara (i mira que n’hem tastat…).
Els dies següents vam estar a casa la Mary, amb ella vam poder visitar el centre, tornar a una cantina, sortir de festa, menjar plats casolans, conèixer llocs peculiars (La Pasita), menjar en família, veure una telenovel·la …
Amb la companyia de la Pati (germana de la Maria Helena i excel·lent xofer), vam visitar la piràmide de Cholula, la piràmide amb la base més gran del mon. Actualment nomes es veu una part ja que la gran majoria esta coberta per terra i plantes.
Aquests dies a casa la Maria Helena hem pogut degustar plats típics de la cuina de Puebla, considerada la millor de Mèxic, com els Chiles en nogada(chiles rellenos amb salsa), els chilaquiles(troços de tortitas fregits amb salsa de chile), el mole poblano(salsa de chocolata).
Sobretot hem pogut disfrutar de la companyia de la seva encantadora família, hem de dir que no ens ha faltat de res i que ens han tractar de meravella. Son tots unes grans persones i ens emportem un molt bon record.
Esperem veure’ls aviat.
Hola!!! només de llegir tot el que heu menjat m’entra una gana… la M. ELena sempre ens parlava de tots aquests plats tan bons, q bé q ho hagueu pogut disfrutar!!!!
molts petons macus!!!
Quin viatge mes fantastic parella!