Perú

Ens trobem davant d’un nou país per descobrir, aquest cop amb l’agradable companyia d’uns grans amics l’Amado i l’Esteve.

Primera parada Lima, arribem a l’hostal i intentem sorprendre a l’Amado i l’Esteve, però ho fan ells just abans de creuar la porta amb la seva calorosa i cridanera benvinguda. També ens il·lusionem amb la trobada del cosí “peruà” de l’Alex en Ricard.

Ens tornen a sorprendre amb el fabulós dinar, arros a la cassola, i passem la tarda tots plegats xerrant i posant-nos al dia.

Ja que l’altre parella estava cansada de la gran ciutat vam marxar a l’endemà cap al poble coster de Paracas. Aquí vam fer “patir” els ocells i vam visitar les Illes Ballestas, on ens va caure del cel un souvenir regalat, la caca pudenta dels ocells, ens la deurien tornar.

Pensant que nomes contractàvem el trajecte cap a Ica per fer transbord cap a Cuzco, ens trobem amb la grata sorpresa que faltaven 4 llocs per emplenar un tour de tast de pisco amb destí final Ica. Com no vam gaudir plenament del tast…

Un cop a Cuzco, ens vam avituallar ràpidament als temuts 3.400 m d’alçada. Vam visitar gran part de la ciutat i de les seves ruïnes del voltant, tot passejant entre les muntanyes. A tots ens va agradar la ciutat, tant pel seu menjar, pel seu moviment i els seus ciutadans indígenes.

A Cuzco vam conèixer un xerraire taxista que ens va portar fins a Ollantaytambo, aprofitant el viatge per fer de guia turístic. Ens va ensenyar punts claus per gaudir de les fabuloses vistes del Valle Sagrado, hem de dir que no teníem paraules sobre el que veien els nostres ulls.

A l’arribar a Ollantaytambo ens sorprenen les ruïnes que l’envolten tot abraçant les muntanyes. Després d’un bon dinar pugem esbufegant a dalt de les ruïnes per veure el sol amagar-se darrera les muntanyes i per rebre la pluja desde les altures. Vam haver de fer una baixada rapida i amagar-nos en un altillo que feia de bar per fer companyia a una cerveses tots plegats.

Ven d’hora ens esperava l’espectacular ruta de tren, que travessa muntanyes tot seguint el riu, cap a la ciutat que dorm als peus de Machu Pichu, Aguascalientes.

A l’arribar a Aguascalientes, comprem les entrades per anar a Machu Pichu el dia següent, només ens quedava contenir el neguit fins a la matinada.

Ens llevem a les 3 del matí per ser dels primers a la porta i aconseguir una de les 400 entrades pel Wayna Pichu. Un cop obren la porta travessem amb gran il·lusió el pont per començar a pujar unes 1800 escales que ens separen de la bella ciutat inca.

Molt exhausts i molt feliços arribem a les portes de Machu Pichu. No sabem si per sort o per desgracia hi havia boira que donava a tot el conjunt arqueològic un encant especial i místic.

Al cap d’unes hores ens vam enfilar a la muntanya del Wayna Pichu. Esta situada just davant de Machu Pichu, desde on es te una visió desde les alçades de tota la ciutat inca. Ens van fascinar les ruïnes del Wayna, penjades al cim de la muntanya.

Per acabar de fer una visita completa a la tarda vam fer una visita guiada per saber els detalls de la historia i dels seus antics ciutadans.

La nostra visita va acabar amb el lent descens de les escales deprès de passar 12 hores immersos en aquest lloc tant màgic sigui per les seves ruïnes o per les seves històries.

Acabem la ruta de Perú a Puno, tot just arribar vam anar a conèixer el Uros, una comunitat indígena que viu en illes flotants al llac Titicaca. Tot i ser un lloc que s’ha acabat convertint en una atracció turística no deixa de sorprendre la seva dura forma de vida.

Vam acomiadar Perú celebrant la nit bona lluny de la família però sempre recordant-la amb molt d’amor i enyorança.

Aixi que com sempre amb un sentiment agredolç, amb pena d’abandonar un país i l’emoció de coneixen un de nou, ens acomiadem de Perú.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Perú i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

14 respostes a Perú

  1. victor diu:

    Es increïble com ens feu viure el viatge a traves dels vostres relats i les vostres fotografias, sembla com si l’estiguessim fent també nosaltres.
    petons.

  2. Roland diu:

    HOLAAAA!!!!!….m’ha encantat la postal de Nadal..!!!…..jajajajja
    M’alegro que us hagueu trobat amb aquells dos i hagueu fet aquest viatge junts….segur q va ser increïble…..molts petons i Feliç 2011!!!!!

  3. Colmi diu:

    Us trobo a faltar molt. Petons!

  4. Maria diu:

    OOOOOOOOOOH!!!

    Ja he vist totes les fotos de l’Esteve i ara us he llegit, un plaer per variar!!Que gran que poguessiu pujar al Wayna Pichu, la vista des d’allà a dalt ha de ser impressionant i la sensació d’estar tant amunt…ains quina envejeta altre cop!

    Buenuu espero que tot segueixi igual de bé com fins ara i millor!!

    Una abraçada macus!

  5. Marina diu:

    Ei!!!
    Acabo de fer una ullada al vostre blog i quins records m’heu despertat al llegir al vostre viatge per Perú, pel que he llegit sembla que us va encantar i que també vau viure el neguit d’arribar ben aviat al Machu Pichu per poder ser dels 400 afortunats!!
    Seguiré seguint el vostre viatge, espero que l’esteu gaudint moolt… la veritat es que em feu molta enveja!!
    Bon any
    Una abraçada

  6. Marc diu:

    Impressionant!

  7. MAMUCHI diu:

    Que be !! Ja podem continuar viatjant,ens tenieu oblidats.
    M´encantan el vostres comentaris.

    Fins aviat

  8. Amado diu:

    Ninos! Aiiix quina envejaaa! porto 2 setmanes i mitja aquí i ja necessito marxar de nou!
    disfruteu que per mi ahir feiem un sabalote i avui ja stic al lab!

    s’us troba a faltar!

  9. Amado diu:

    A veure.. esteu passant-vos un ou! vull veure els rius amazonics, JA!
    😉

  10. neus diu:

    després d’algunes setmanes a Montague Street sense internet… ja m’he posat al dia…! impresionant… les fotos són increibles un cop més, l’aventura amb aquest parell de pollastrots salvatges a través de imatges fa tota la pinta de que ha sigut genial, m’encanten els adjectius que feu servir als vostres relats com per exemple “avituallar” en Pompeu Fabra estaria orgullós de l’evolució de la llengua catalana! i ara… a veure amb què em/ens sorpreneu!!! BRASIIIIIIIL LALALALALALAAAAAAAA!!!
    penso molt amb vosaltres! espero que poguem fer un Skipe espontàni aviat!
    una abrassada GEGANT, si tot va bé aviat us escriuré per informar-vos de novetats escoceses!!!

  11. neus diu:

    ui, “avituallar” en aquest cas seria un verb, perdó… como está el patio

  12. victor diu:

    Jo crec que l’Amado te tota la raó, a veure si posem mes articles i fotos JA!!
    😉

  13. XAvi M diu:

    Ei parella! Absolutament d’acord amb l’Amado! Actualitzeu aixo amb el Brasil ja que em moro de ganes com va! a mes que ja fa més d’un mes que no actualitzeu!
    Petons i abrqassades!

  14. MAMUCHI diu:

    UYYYYYYYYY, Anem molt endarrerits de paissos !!
    Animeu-vos a escriure, jeje
    Petons

Els comentaris estan tancats.