Bolívia

Unes hores rodejant el llac Titicaca ens deixen a tots 4 a les portes de Bolívia, Copacabana.

Des de aquí visitem la part boliviana del llac i la illa del sol, ens segueix impressionant el llac i la cultura inca. També fem un tast de les truites de llac.

Un dia després d’arribar al país el govern Bolivià decideix apujar la benzina un 75%, com era d’esperar la gent no acaba d’acceptar aquesta pujada i començen a haver-hi vagues.

Dubtem si seguir el viatge per Bolívia però ens arrisquem ja que la següent parada és just a la frontera amb Chile on podríem fer una escapada ràpida si fos necessari. Per sort passat uns dies el govern va abolir la llei aprovada.

Un parell d’autobusos desafortunats, un sense benzina i un amb una mecànica pobre, aconseguim arribar a Uyuni, una petita població al costat del desert de sal més gran i a més alçada del món.

Aqui ens escapem 3 dies a visitar el salar i els seus voltants amb un atrotinat 4×4 dirigit per el nostre guia, conductor, cuiner, rentaplats Lorenzo.
Amb ell, dos francesos i nosaltres quatre en el “cotxe” descobrim les il·lusions òptiques del salar, la majestuositat del desert, els colorits llacs i la sorprenent fauna (flamencs, conills obesos, llames, vicunyes). Disfrutem d’una bon sopar i una gran companyia el dia de fi d’any tots plegats sota el cel més estrellat que ens ha cobert mai. A l’hora que altres anys encara no estàvem al llit ens despertem per començar l’any fent un bany a unes aigües termals naturals.

Encara amb el record del salar marxem cap a Cochabamba per conèixer una ciutat boliviana i veure la mescla del seus habitants, tant gent indígena com gent urbanita. Ens va sorprendre la imatge del “Cristo de la Concórdia”, uns metres mes alt que el crist de Rio de Janeiro.

Des de aqui, amb la companyia de l’Hector, un noi català-valencià de voluntariat com a enginyer agrònom marxem cap a Villa Tunari un poble a la selva boliviana. Allà disfrutem d’un dia de pesca al riu amb l’ajuda d’un local, decepcionanment nomes vam fer dos captures.

Malauradament arriba l’hora de acomiadar-nos de l’Amado i l’Esteve, després d’unes grans abraçades energètiques ells parteixen cap a Perú en un llarg trajecte per tornar a casa. Per la nostre banda ens endinsem amb l’Hector a la regió selvàtica per fer una parada a Puerto Jiménez.

En aquest minúscul poble tenim l’oportunitat de veure un dels negocis més comuns i amagats del país; el negoci de la fulla de coca.

Amb les ganes de visitar una comunitat indígena, naveguem pel riu en una barqueta amb el capità Pepe Pistola i l’ajuda del seu mariner de 12 anys.
Després d’un llarg recorregut passat per aigua, coneixem en una visita molt ràpida a causa de la persecució de milers de mosquits la comunitat aïllada de Yuracare i TriniTaria.

Nosaltres vam poder marxar però varies famílies s’enfronten dia a dia amb aquest problema. Encara no ens fem a la idea com poden viure en aquest lloc.
Navegant riu amunt encara amb la imatge d’aquestes persones ens topem amb uns pescadors locals en una zona absolutament tranquil·la del riu on podem palpar les seves immenses captures. Almenys el seu entorn els brinda aliment i pau sensorial.

Per contraposar aquesta imatge vam posar camí a Santa Cruz, la regió més rica del país. A la ciutat de Santa Cruz vam poder gaudir de la vida europea com anar al cinema o fer un cafè en un bar. Aquí es troben concentrades les classes mes adinerades del país com terratinents o altres negocis de dubtosa legalitat.

Amb una mica més de practica ens acomiadem del nostre amic Hector en la seva tornada al voluntariat.

Amb ganes d’arribar a Brasil viatgem amb avioneta sobrevolant els magnífics paisatges de la desconeguda selva amazònica boliviana, desde Trinidad a Guayaramerin.

Un petit trajecte de 3 minuts després d’hores d’espera pel segell de sortida porta els nostres peus a trepitjar terres brasileres.

Aixi doncs marxem de Bolívia amb una sensació agredolça després de veure les desigualtats entre classes. Tot i veure un país tant desigual s’entén al veure la complexitat de la seva societat i dels seus orígens.
Marxem amb l’esperança de poder tornar algun dia per conèixer mes profundament altres regions d’aquest bast país.