Brasil Nord

Brasil ens espera a l’altre costat del riu, i robant-nos 3 minuts en una barqueta hi posem els peus i tots els sentits.

Després de mesos ens trobem amb un idioma diferent. Amb els dies ens en sortim força bé, ja que els brasilers hi posen ganes i l’idioma te moltes similituds amb el nostres. És gratificant amb un parell de dies poder demanar menjar, dormir i banheiros amb portuguès.

Guaja-mirim ens serveix com a poble introductiu comencem a aprendre l’idioma els menjar i el caràcter dels brasilers.

La ciutat de Porto Velho ens dona l’entrada a la vida riberenca a traves de tres dies de navegació pel riu Madeira en un vaixell de fusta inundat d’hamaques.

El vaixell Dois Irmaos ens baixa fins a la ciutat de Manaus. El trajecte ens enamora ja que aquest “creuer” de 3 llarguíssims dies ens ensenya el rutinari paisatge selvàtic de aigua color cafè amb llet i verd intens. De tant en tant aquesta rutina és trencada per algun curiós dofí.

Tot això és animat per la musica forró que s’escapa d’uns immensos altaveus i que es torna repetitiva com el paisatge. Compartim aquesta casa amb mariners extravagants, mirades afectuoses amb passatgers, escarbats voladors, àpats de l’exercit, molts de quilos de ceba, i uns nous amics. Compartim rialles amb veneçolans que venen de la fi del mon, Ushuaia, dos argentins cinquantons, un “artista” xilè i un soldat brasiler perdut buscant el seu esquadró.

A la capital de les amazones tastem les grans varietats de fruits i sucs com també tacacá la típica sopa amazònica, feta de caldo de mandioca(yuca) salada, all, condiments, jambú(fulles picants) i camarons secs. Ens sorprèn el colorit teatre famós per ser tots els materials importats d’Europa, us pot semblar comú però aquí queda molt lluny. Per fer-nos entrar ganes de visitar la selva anem a conèixer una mica la seva fauna al Bosque da Ciència, un bosc dins de la ciutat.


Per arribar al següent destí hem de creuar la selva Amazònica. Per terra és impossible aixi que ens tornem a embarcar en següent vaixell de baixada pel riu Amazones cap a Santarém. Aquest cop ja tenim experiència i pengem millor les hamaques per dormir, obtinguen aixi més espai per balancejar-se.

La ciutat de Santarém no ens agrada gaire i decidim marxar a un poblet al costat d’un llac al riu Tapajós anomenat Alter do Chao. Aquí trobem la pau que buscàvem a les Amazones banyant-nos desde les illes al llac.

Contractem una petita embarcació de fusta, la gran Mâe Natureza, per remuntar-nos riu amunt a passar 3 dies visquen i coneguen les comunitats indígenes. Compartim durant aquests dies la seva forma de vida i ens ensenyen moltes coses, desde el que cultiven fins el que els cura. Gaudim de llargues caminades a traves d’arbres mil·lenaris i de sorolloses però plàcides nits dins de la selva. Som un gran equip, en Jorge el capità, gran persona i afortunat per posseir una illa, l’Hermes, mariner criat a les Amazones i en Luis, un membre de la comunitat i un gran savi.

Aquests dies acompanyats i benvinguts per aquestes persones i aquest racó del món van ser molt intensos i especials per nosaltres, i d’alguna forma que aquestes paraules quedin escrites com un petit agraïment pel seu afecte i les seves lliçons.

Amb un ràpid despertar correm per fer la última etapa amb vaixell del riu Amazones i trobar-nos amb l’Atlàntic, a la Nova York de les Amazones, Belem.
En aquest últim trajecte ens adonem de les dificultats de les comunitat aïllades al llarg del riu. Es veuen obligats a demanar desde les seves modestes canoes als passatgers dels grans vaixells. Alguns amb una mica més de recursos intenten vendre camarons o palmitos enganxant-se, amb el perill que suposa, als grans vaixells.

Belem situada a l’oceà funciona com a porta de sortida de l’autopista del riu Amazones per a vaixells immensos de mercaderies i matèries primes provinents de Manaus, al centre de la selva.

Belem és conegut pels mercats de tot tipus de productes provinents de la selva, s’hi pot trobar tant fruites o peix com a remeis miraculosos fets d’essències que asseguren poder atraure els diners, la sort, la felicitat, enamorar, vèncer batalles o sinó sempre queda el vence tudo.
Al tindre sort a la selva i no veure un Jaguar, decidim anar a buscar-lo en captivitat i meravellar-nos amb el seu estampat i desil·lusionar-nos amb els seu real rugits.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Brasil i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.