Fiji

Uns dies per Sydney i agafem l’avió cap a Fiji el país format per més de 300 illes.

La nostra primera parada és a la ciutat de Nadi a la illa de Viti Levu la més gran de Fiji. Una ciutat on no hi ha gaire per visitar i no te gaire res a veure amb la resta del país. Tot i que ens va sorprendre la mescla de fijians i indis que van ser portats pels britànics al segle XIX per treballar als camps de sucre.

Amb ganes de veure les platges, aigües i illes paradisíaques tant famoses de Fiji decidim anar a fer un retiro a la illa de Tokoriki. Una illa de sorra i selva de menys de 2km de llarg envoltada de una gran i densament poblada barrera de corall. Agafem el modern barco per acostar-nos al grup de illes Mamanucas. Som recollits de la gran embarcació per un petit vaixell que ens porta fins a la platja on es troba el cuidat resort, i el mateix dia investiguem els voltants.

A l’endemà vam agafar uns kayaks per anar a explorar-la la resta de la illa. En la travessia vam aprofitar per surfejar amb el kayak les onades de la barrera de coral, unes onades que t’agafaven amb molta força per fer-te lliscar ràpidament uns 50 metres mentre cridaves emocionadament.

Després de rato remant vam aconseguir arribar a la banda est de la illa, incomunicada per terra. Al veure una platja de sorra blanca amb una selva densa ens van entrar ganes de fer-la nostra. Així que vam parar per caminar, jugar, riure, banyar-nos i beure un còctel de coco natural dels que hi havia per allà. Creieu-me que els cocos es resisteixen a poder extreure la seva refrescant aigua i dolça polpa.

Cansats de la travessia sopem al restaurant de l’hotel un Kokoda, cebiche fijià fet amb coco i xai fet a al lovo, una barbacoa amb pedres calentes enterrades a la sorra, tota una delícia.

A la illa Tokoriki vam començar a interessar-nos per el que hi ha a sota l’aigua. La nostra primera experiència d’esnórquel en una barrera de corall al principi no va ser gaire agradable degut a una gran quantitat de meduses que picaven força. Tot i les molèsties vam poder comprovar que la vida a sota l’aigua era igual o mes impressionant que la illa exterior. És incalculable els diferents color i la diferent llum que desprenen els coralls, peixos i altres animals no identificables.

Havent vist una de les tantes meravelloses illes marxem amb la il·lusió de conèixer una mica més la cultura, vida i caràcter únic dels fijians.

Arribem amb avió a la segona illa més gran de Fiji, Vanua Levu. Aterrem a l’aeroport de Labasa i anem a la carretera a esperar l’autobús que va al centre de la ciutat. Allà trobem una dona que regenta un mini super i ens ajuda a esbrinar a l’hora que passa el bus de línia. Després de molt de rato de l’hora prevista apareix a la llunyania l’autobús desitjat. A Fiji és comú que tot funcioni en el Fiji Time com els hi agrada dir.

Només pujar al bus ja notem una sensació estranya. No sabem que passa però un cop situats i sentats en els seients comencem a entendre-ho. Estem sentats mirant cap endavant i totes les persones estan del reves…. ah! si! tothom ens esta mirant. El bus, una antigualla del segle passat sense finestres i amb motor de camió va ben ple de fijians. Pel que sembla no es normal que algú de fora utilitzi aquest transport ja que molta gent es recollida a l’aeroport pels xofers del seu resort o hotel.

Amb un somriure de circumstancia ens adonem que una dona típica fijiana; morena, grassoneta amb cara arrodonida, nas de patata i cabells afro està mirant a la Marta desde uns escassos i personals centímetres. La Marta amb vergonya es separa per poder observar el somriure meravellós i curiós d’aquesta nova amiga de viatge, la Louisa. Al trobar-se les mirades la dona tot d’una deixar anar una BULA!! neguitós…(Hola amb fijià)  per començar a fer un interrogatori. Emocionada va retransmetent amb crits a tots els passatgers les nostres respostes i li contesten amb rialles i més preguntes. Passem una estona divertida de la mà d’aquesta nova periodista espontània amb agradable i amistós caràcter.

Un cop al centre de Labasa vam trobar una dona que buscava gent per omplir un taxi cap a Savusavu. Per la comoditat i per no tindre que esperar un bus vam agafar-lo. Era un taxi curiós, tot guarnit amb tapetes i altres andròmines com si fos el salo d’una casa.

Savusavu està situada en una badia molt maca i tranquil·la. En el poble hi han aigües termals i quan baixa la marea es fan unes fumaroles a la platja de l’aigua que s’escalfa, si toques l’aigua amb els dits et cremes molt.

Passem uns dies a la platja de Savusavu i anem cap a la Illa de Teveuni o a la illa jardí com li diuen. Agafem un bus tot terreny que travessa durant 2 hores per una carretera en no gaire bon estat la selva fins a Buca Bay. Anem travessant molt de tant en tant petites viles de pescadors i en una d’elles fem una parada per deixar descansar el nostres glutis i poder menjar unes empanades delicioses de tonyina.

Al final del trajecte, en uns llistons de fusta que fan de port, esperem el tradicional barco per travessar el mar i arribar a Taveuni.

Arribem en diumenge, gran error, resulta que el diumenge és un dia sagrat pels fijians ja que el dediquen a anar a missa, son molt creients, i a estar amb la família. Per aquesta raó ho trobem tot tancat i amb molta gana i més sed trobem una dona que ens ven uns tristos gelats per esperar a trobar més opcions.

A prop del poble enmig de la selva hi han els tobogans naturals d’aigua de Waitavala, morts de calor anem a investigar la zona. Un “taxi” ens acosta fins on s’acaba el camí, i seguint els nens per un sender relliscós per mig de la selva arribem als tobogans. Ens sorprenem,i sorprenem a la gran quantitat de nens que hi han passant la tarda de diumenge saltant desde roques a les piscines i tirant-se de peu pels tobogans. Semblaria que haguessis anat a visitar un modern parc d’atraccions però es tracta d’un tros de paradís selvàtic amb roques polides per la constància del pas de l’aigua que ha creat una seria de tobogans de més de 20m de llarg i piscines millors que les de qualsevol balneari.

Havent observat detingudament els nens experts, ens ajuden a fer la primera baixada. Aconseguim arribar al final del tobogan, una piscina ben fonda, sencers, sense deixar de ser l’entreteniment de la gran majoria de nens imitant i rient-se de les nostres formes i relliscades.

Una entretinguda i divertida tarda de diumenge fijiana.

A Matei, un poble tranquil i no gaire poblat, agafem les ulleres i tub per submergir-nos a una de les platges solitàries de la illa. Les meravelloses aigües repletes de peix i corall ens vam tornar a fer perdre la noció del temps observant les seves petites histories rutinàries del fons marí.

Vam fer una excursió a les cascades de Tavoro situades dins del parc nacional de Bouma, passant un dia complet. Per arribar-hi vam agafar un dels dos busos diaris que recorren l’illa passant per humils viles i paratges idíl·lics per continuar caminant per camins amb companyia de moltes granotes suïcides. Arribem a la primera cascada del parc. Un salt d’aigua llarg i esvelt que ens dona un petit descans abans de fer la pujada escènica per arribar a la segona cascada, on definitivament fem un bany.

De tornada ens espera el dinar a les portes familiars del parc sota un cuidat porxo. La senyora que “vigila” el parc ens prepara un complet dinar a base de nodels amb tonyina, espinacs fijians i llet de coco acompanyat de la seva habitual cassava(yuca). quan passa l’ultim autobús per tornar, nosaltres encara estem dinant. Fent honor al fiji time la cuinera decidia demana al conductor i a tots els seus passatgers que ens esperin a que acabem de dinar. Nosaltres engolim la resta del plat per no enneguitar als presents i futurs passatgers, que no mostren cap tipus d’inconvenient a esperar dos turistes que acaben el seu àpat.

Començant la conta enrere per abandonar el país, tornem a la illa de Viti Levu. Aquest cop a la capital, Suva. Sobrevolem un mar d’illes blanques envoltades de colors turqueses on s’aprecia les masses de corall en una petita avioneta inestable. Acostumats a grans avions aquest vol ens va fer sentir com si viatgéssim en una atracció de fira. Els desplaçaments de l’avio son bruscos i extremats en alguns moments s’inclina d’una manera exagerada fent sentir el moviment a l’estomac.

A Suva contemplem la vida rutinària d’aquesta ciutat fijiana única per la seva mescal de ètnies i la seva accelerada forma de vida tant poc comuna a la resta del país. Ens movem pel port i ens encantem amb les parades del mercat central.

Amb un altre agradable trajecte amb bus viatgem per la costa sud de l’illa per arribar a casa de la Topou a una tradicional vila fijiana anomenada Namatakula. La vida en aquestes viles es desenvolupa a un altre ritme. S’hi viu d’una forma molt tradicional i de proximitat, segueixen a la perfecció les seves tradicions com anar a missa cada dia. La Topou i la seva família viu en una casa davant de la platja que ha adaptat per allotjar-hi gent.

Vam conviure uns dies amb tota aquesta família i amb una d’Australia que també s’allotjava a la casa. Cada tarda després de l’escola tot els nens del poble venien a la casa i a la platja a passar el rato, tant per jugar a rugbi, banyar-se o ensenyar-nos a agafar cocos de altes palmeres. La Topou ens va portar un dia a visitar l’escola de la vila, on la directora ens va demostrar la seva vocació per educar aquests petits entremaliats. Va ser molt graciós veure el primer curs com aprenia angles de la ma de cançons infantils.

La Topou ens va captivar ja que es una senyora molt treballadora i carinyosa que et feia sentir molt benvingut a casa seva. Ens va ensenyar a preparar alguns plats fets amb llet de coco del seu repertori, tinguen la oportunitat de participar en la preparació d’un Lovo.

Per fer la despedida vam fer una ultima capbussada a Momi Bay en unes dunes de sorra enmig del mar per tornar a veure el magnific fons marí.

Marxem havent vist un país perdut enmig del pacific dispers en moltes illes, amb un encant natural sobrecollidor. I ens emportem una mica d’aquest caràcter fijià tant autentic i humà. Que es pot esperar d’aquesta gent si el seu hola(BULA) literalment significa… vida

Vinaka vakalevu