Indonèsia

Amb un vol de sis hores desde Austràlia molt amortitzat ja que aprofitem per fer una bona becaina ens plantem a un nou país, Indonèsia.

D’aquest vast país format per més de 17.000 illes decidim visitar-ne una a fons, Bali. A diferència de la resta d’Indonèsia on la religió és l’islam, una gran part de Bali és hindú. Practiquen un hinduisme balinès, molt particular.

Només posar els peus a terra ferma ja notem una gran canvi. La olor és diferent, res semblant al que havíem notat fins ara. Fa molta humitat acompanyada de calor. També notem diferències en els faccions de la gent que ens anuncien l’entrada a Àsia.

La primera ciutat que coneixem és la bulliciosa Kuta, repleta d’hotels, bars de nit i souvenirs. Ens impacta la vida que hi ha als carrers. El trànsit és dens i variat ja que hi circulen a la mateixa calçada cotxes, bicis, moltes motos i vianants en totes direccions. La manca de semàfors converteixen les cruïlles en una dura prova de supervivència. És força caòtic.

A tots els establiments hi ha un membre del simpàtic personal dedicat exclusivament a captar clientela. Fan molt bé la seva feina ja que no deixen passar a ningú per davant sense ser informats de les ofertes de la botiga. A tot aquest ambient efervescent no poden faltar els famosos moto-taxis que criden efusivament els seus clients desde qualsevol distància amb el seu a característic eslògan: thranspooooooirt!!!!!!
Arriba un moment que ja no saps n’hi d’on venen els aguts reclams.

Les ganes de descobrir llocs idíl·lics ens porten a visitar la desconeguda i meravellosa platja de Balangan. Més d’un local ens confessa que és la millor de l’illa. Baixant unes empinades escales ens plantem a la rocosa, selvàtica i tranquil·la platja. Lloguem una cabanyeta davant del mar on podem sentir constantment la força del mar de Bali. La marea puja i baixa i durant hores inunda les escales de la cabanya elevada. La platja a part de la seva bellesa també és popular per atrevits surfistes que busquen l’onada perfecte.

Visitem el fotogènic temple de Ulu Watu. Un temple hindú d’arquitectura balinesa construït en un precipici al costat de l’oceà que l’envolta d’un encant especial. És casa d’una gran família d’entremaliats monos que intenten robar qualsevol cosa que els hi cridi l’atenció, com ulleres, carteres, ampolles d’aigua, joies, gomes de cabell…sovint se senten els crits d’alguna víctima japonesa. Durant la posta de sol al temple, gaudim d’un espectacle de dansa balinesa on els actors van pintats i disfressats d’estranys personatges. Hi han diferents personatges que es barallen per una princesa i durant tota la representació estan acompanyats per un grup d’homes que fan uns càntics molt peculiars.

No ens agradaria perdre’ns la mística ciutat de Ubud al centre de l’illa. Hi arribem amb l’ajuda d’una moto que hem llogat per la nostre aventura balinesa. Durant el trajecte coneixem l’amabilitat i simpatia dels ciutadans de l’illa ja que gràcies a les seves indicacions arribem sense perdre’ns massa estona. És una ciutat molt visitada que manté vives les seves tradicions. És fàcil veure les dones fent ofrenes buscant prosperitat als seus petits temples a prop de casa o inclús davant la botiga. La ciutat està envoltada per camps d’arròs i petits tallers d’artesans amb un aire molt relexant.

Ens posem les bambes i caminem entre els camps d’arròs i petites viles dels voltants. S’hi respira molta pau però és trencada pel xiuxiueig d’un grup de més de trenta dones. Ens acostem curiosos per intentar esbrinar de que es tracta. Les dones vam guarnides com si d’una cerimònia balinesa es tractes; camisa d’encaix, sarong (tela llarga enrotllada a la cintura) i un mocador fent de cinturó.

Contentes i delicades preparen verdaderes obres d’art per fer servir com a ofrenes en una proper cerimònia. Ens expliquen que d’aquí uns dies tenen una cerimònia important al seu temple i amb arrós, flors, fulles de palmera i altres materials preparen l’esdeveniment. Les acompanyem, amb el seu permís, durant una estona observant les seves creacions.

Per acabar bé el dia i intentar relaxar els nostres cossos desprès de la caminada de campionat, decidim posar a prova la popularitat dels massatges balinesos. Desprès d’una hora de massatge complert, de cap a peus, traiem la conclusió que els massatges balinesos es mereixen la bona reputació que tenen.

Ens endinsem encara més al centre del país per conèixer la bonica localitat de Munduk. L’entorn és muntanyós, verd i amb freqüents precipitacions. Aquí coneixem l’Agi, la propietària de la caseta que lloguem amb unes vistes a les muntanyes indescriptibles. Al dia següent ens convida a la cerimònia que organitza la seva família en el seu temple. En aquesta ocasió és una cerimònia dedicada a l’aniversari del temple i al metall. És comú que les cerimònies tinguin un objectiu. Celebrant-la beneïxen tot el que estigui fet de metall, desde la moto que els ajuda a desplaçar-se, electrodomèstics que faciliten les feines de casa a eines del camp…

El temple està envoltat de selva i és molt antic. Per arribar-hi s’ha de sobreviure a una forta pendent convertida en un tobogan de fang per les recents pluges. És admirable la destresa i elegància de les dones de caminar-hi sense caure mentre sostenen les immenses ofrenes al cap.
Ve molta gent i el temple queda petit. La nostre presència és molt ven acceptada pels assistents que ens miren curiosos. Ens sentim afortunats de poder assistir a un esdeveniment tan comú i íntim de la vida dels balinesos.

Ens acomiadem de l’Agi i la seva encantadora família per posar rumb a Lovina, una localitat costera al nord del país. L’esnórquel ens ensenya la varietat de corall i peixos que hi ha i ens venen ganes de veure’ls de més aprop. Aixi que contractem un bateig de mar a l’illa protegida de Pulau Menjangan. Al·lucinem amb la gran barrera de corall que visitem, on es fa difícil processar tanta informació de la quantitat de colors, formes, coralls i peixos de tot tipus que hi viuen. Sembla un gran jardí!

Havent obert les portes de les meravelles del fons marí tenim ganes de viure més experiències així que ens desplacem a Amed, una localitat que viu principalment del turisme de busseig i de la pesca. Aquí ens submergim durant cinc dies en termes tècnics i fent immersions cada dia amb la finalitat d’aprendre al màxim i treure’ns el certificat de bussejadors. Amb les explicacions de l’Antoine, el millor instructor que podríem haver tingut, ens endinsem encara més en aquest món i no deixem de meravellar-nos amb el que veiem. Visitem un vaixell enfonsat i diferents barreres de corall observant mantes, morenes, peixos pallasso, barracudes, cavallets de mar entre molts altres. És
impossible anomenar aquí tot el que hem vist i sentit sota l’aigua, s’ha obert una nova dimensió per a nosaltres.

Diem adéu a aquesta fantàstica illa desde de Legian a Kuta i encara ens dona temps per visitar el famós temple de Tanah Lot. Està construït a sobre d’una platja rocosa on la marea puja i baixa. És bonic veure com l’aigua incomunica el temple quan puja la marea.

L’illa de Bali ens ha enamorat. La seva rica cultura, la  quantitat de temples, l’amabilitat del seus habitants, la seva sorollosa vida al carrer, els seus plats, la seva basta natura amb les seves idíl·liques platges, de segur que ens tornaran a atraure en una nova ocasió.

Només desitgem que no passi massa temps.