Costa Rica, destaca per no tenir exèrcit (gràcies a un president català) i la seva voluntat de protegir el seu entorn natural. El resultat és: Més del 27% del seu territori protegit amb 186 zones protegides, 32 parcs nacionals, 8 reserves biològiques, 13 reserves forestals, 51 refugis de vida silvestres; 500.000 espècies d’animals, 300.000 insectes, 815 espècies d’aus, 231 espècies de mamífers, 12000 espècies de plantes i uns ciutadans molt amigables.
Posem els peus a Costa Rica a la ciutat de San José i allà ens rep la nostra amiga Maria José que vam conèixer a Mèxic. Ens ha ajudat molt a planificar la ruta i ens ha acollit com a amics de tota la vida. Ens ha regalat moments molt bons i caps de setmana festius de la mà dels seus amics. Des de aquí donar-li infinites gracies i molts petons.
La següent parada va ser a La Fortuna un poble als peus del tímid volcà Arenal, la gran atracció del poble però per causes climatològiques (fotia una tormenta de la hòstia) va ser invisible per a nosaltres.
Aquí vam tenir la sort de conèixer en Jose i la seva família a traves del futbol. Amb els seus amics tenen una penya del barça i ens va convidar a veure i animar l’històric 5 a 0 amb ells. L’ ambient no tenia res a envejar a qualsevol bar de Catalunya, l’única diferència eren els càntics i la marca de la cervesa.
En Jose i la seva dona Carol ens van regalar un vespre de luxe a les aigües termals The Springs. Son piscines d’aigua calenta escalfada pel volcà Arenal. No els hi podrem pagar mai. moltes gràcies família!!
Ja som un xic mes biòlegs després de les classes rebudes al bosc emboirat de Santa Elena, Ecocentro Danaus, “ranario” i “serpentario”.
El bosc de Monteverde o Santa Elena, son uns boscos on els 350 dies de l’any hi plou, aixo fa que sigui un bosc amb molts arbres, gran quantitat de líquens, orquídies, molta molta boira i humitat. Un lloc molt tenebrós.
Se os recuerda con cariño! Un abrazo enorme!