Camagüey, Santa Clara, Trinidad

Esmorzem cafè i melindros i encaminem cap a Camagüey.

Després de varies parades planificades i unes altres espontànies ja que els conductors aprofiten el viatge per fer recados varis com comprar pinyes, llet i conversar amb coneguts arribem a la ciutat.

Vam fer un vol per l’agromercado. L’estat permet als agricultors vendre una petita part del que produeixen pagant uns molts alts impostos. És interessant veure els pollastres adormits per transportar-los a casa vius.

A Cuba son molt típiques les bicicles amb dos seients al darrera i un toldo com a transport urbà. En vam utilitzar una per desplaçar-nos per la ciutat. Vam patir un xic pel pobre conductor quan agafàvem pujades, sobretot després dels àpats de la Josefa.

De Camaguey ens emportem els sopars i les converses amb la senyora Josefa una dona típica cubana de 70 anys amb molta salsa. Parlar amb ella era com assistir a un espectacle, mentre parlava gesticulava enèrgicament i representava amb emoció el que explicava. El seus sopars eren igual d’energètics que ella. Vam arribar a creure que potser es pensava que érem quatre i no dos ja que les proporcions de menjar eren exagerades. Si ens quedem un parell de dies més creiem que no ho expliquem.

Santa Clara és sense dubte la ciutat del Che. A tots els racons de la ciutat s’hi troben monuments en el seu honor. Inclús tenen el tren blindat que van fer descarrilar durant la revolució i que ara és un “museu” amb objectes de l’ època.

Una caminada sense deixar de banda els “venedors” cubans ens va portar a la Loma per poder observar i disfrutar de les vistes de la ciutat.

Des de les altures a la plaça Vidal al cor de la ciutat, vam prendre un mojito i “gaudir” de la musica paxangera. Tot i ser la famosa beguda cubana, els cubans ens sembla que deixen de banda tots els condiments del còctel per beure ron directament de l’ampolla.

Els últims dies a Cuba els passem a Trinidad, un dels pobles més antics i bonics de Cuba. Els seus carrers empedrats et porten fins a la Plaça Mayor i t’acompanyen a “La Casa de la Música”, unes escales a l’aire lliure, on s’hi pot passar un bon vespre escoltant bones bandes.

Per poder visitar una típica platja caribenya vam llogar unes bicicletes i pedalejant vam arribar a platja Ancón. Un gran lloc per poder-se relaxar.

Ens acomiadem de Cuba desde on la vam conèixer, el Malecón de l’Habana, un lloc per reflexionar sobre la complicada situació cubana.