San José, Arenal, Monteverde

Publicat el 14/12/2010 per mirantelmon

Costa Rica, destaca per no tenir exèrcit (gràcies a un president català)  i la seva voluntat de protegir el seu entorn natural. El resultat és: Més del 27% del seu territori protegit amb 186 zones protegides, 32 parcs nacionals, 8 reserves biològiques, 13 reserves forestals, 51 refugis de vida silvestres; 500.000 espècies d’animals, 300.000 insectes, 815 espècies d’aus, 231 espècies de mamífers, 12000 espècies de plantes i uns ciutadans molt amigables.

Posem els peus a Costa Rica a la ciutat de San José i allà ens rep la nostra amiga Maria José que vam conèixer a Mèxic. Ens ha ajudat molt a planificar la ruta i ens ha acollit com a amics de tota la vida. Ens ha regalat moments molt bons i caps de setmana festius de la mà dels seus amics. Des de aquí donar-li infinites gracies i molts petons.

La següent parada va ser a La Fortuna un poble als peus del tímid volcà Arenal, la gran atracció del poble però per causes climatològiques (fotia una tormenta de la hòstia) va ser invisible per a nosaltres.

Aquí vam tenir la sort de conèixer en Jose i la seva família a traves del futbol. Amb els seus amics tenen una penya del barça i ens va convidar a veure i animar l’històric 5 a 0 amb ells. L’ ambient no tenia res a envejar a qualsevol bar de Catalunya, l’única diferència eren els càntics i la marca de la cervesa.

En Jose i la seva dona Carol ens van regalar un vespre de luxe a les aigües termals The Springs. Son piscines d’aigua calenta escalfada pel volcà Arenal. No els hi podrem pagar mai. moltes gràcies família!!

Ja som un xic mes biòlegs després de les classes rebudes al bosc emboirat de Santa Elena, Ecocentro Danaus, “ranario” i “serpentario”.

El bosc de Monteverde o Santa Elena, son uns boscos on els 350 dies de l’any hi plou, aixo fa que sigui un bosc amb molts arbres, gran quantitat de líquens, orquídies, molta molta boira i humitat. Un lloc molt tenebrós.

Publicat dins de Costa Rica | Etiquetat com a , , , | 1 comentari

Camagüey, Santa Clara, Trinidad

Publicat el 12/12/2010 per mirantelmon

Esmorzem cafè i melindros i encaminem cap a Camagüey.

Després de varies parades planificades i unes altres espontànies ja que els conductors aprofiten el viatge per fer recados varis com comprar pinyes, llet i conversar amb coneguts arribem a la ciutat.

Vam fer un vol per l’agromercado. L’estat permet als agricultors vendre una petita part del que produeixen pagant uns molts alts impostos. És interessant veure els pollastres adormits per transportar-los a casa vius.

A Cuba son molt típiques les bicicles amb dos seients al darrera i un toldo com a transport urbà. En vam utilitzar una per desplaçar-nos per la ciutat. Vam patir un xic pel pobre conductor quan agafàvem pujades, sobretot després dels àpats de la Josefa.

De Camaguey ens emportem els sopars i les converses amb la senyora Josefa una dona típica cubana de 70 anys amb molta salsa. Parlar amb ella era com assistir a un espectacle, mentre parlava gesticulava enèrgicament i representava amb emoció el que explicava. El seus sopars eren igual d’energètics que ella. Vam arribar a creure que potser es pensava que érem quatre i no dos ja que les proporcions de menjar eren exagerades. Si ens quedem un parell de dies més creiem que no ho expliquem.

Santa Clara és sense dubte la ciutat del Che. A tots els racons de la ciutat s’hi troben monuments en el seu honor. Inclús tenen el tren blindat que van fer descarrilar durant la revolució i que ara és un “museu” amb objectes de l’ època.

Una caminada sense deixar de banda els “venedors” cubans ens va portar a la Loma per poder observar i disfrutar de les vistes de la ciutat.

Des de les altures a la plaça Vidal al cor de la ciutat, vam prendre un mojito i “gaudir” de la musica paxangera. Tot i ser la famosa beguda cubana, els cubans ens sembla que deixen de banda tots els condiments del còctel per beure ron directament de l’ampolla.

Els últims dies a Cuba els passem a Trinidad, un dels pobles més antics i bonics de Cuba. Els seus carrers empedrats et porten fins a la Plaça Mayor i t’acompanyen a “La Casa de la Música”, unes escales a l’aire lliure, on s’hi pot passar un bon vespre escoltant bones bandes.

Per poder visitar una típica platja caribenya vam llogar unes bicicletes i pedalejant vam arribar a platja Ancón. Un gran lloc per poder-se relaxar.

Ens acomiadem de Cuba desde on la vam conèixer, el Malecón de l’Habana, un lloc per reflexionar sobre la complicada situació cubana.

Publicat dins de Cuba | Etiquetat com a , , , , | 2 comentaris

La Habana, Viñales, Santiago de Cuba

Publicat el 27/11/2010 per mirantelmon

Arribem a la caribenya illa de Cuba, aterrant a La Habana.

A Cuba els hotels son força cars i fins fa un temps el govern permet a alguns cubans allotjar a turistes a casa seva, a un preu raonable.

Ens ha agradat molt poder entrar a la vida quotidiana portes endins dels cubans i hem pogut conèixer gent molt interessant i carinyosa, i perquè no dir-ho ¡cubans! amb tot el que comporta, gent alegre, xerraires, rítmics, cridaners, orgullosos i crítics.

Deixem les motxilles a la casa particular on dormim i correm a visitar la bella i vella Habana. Un passeig de dos kilòmetres pel Malecón ens porten a descobrir mica en mica l’essència de la ciutat; edificis en ruïnes sorprenentment habitats d’on s’escapa ritme musical cubà, roba estesa i mares cridaneres.

Vam visitar el museu de la Revolució una gran perla de l’estat.

Viñales, un poble a l’oest de l’illa on vam trobar la calma després de l’agitada Habana.

És un poble rural situat en una vall rodejat del que ells anomenen mogotes, unes muntanyes rodones. Enmig dels mogotes hi han camps de cultiu de tabac, pinyes, malanga, frijoles, yuca, plàtans, cafè … que vam visitar fent una excursió on vam pujar a dalt d’un mogote.

Vam passar una agradable estona amb un pagès que ens va explicar el proces de fermentació del tabac i ens va demostrar la seva destresa fent puros.

Vam conèixer una alemana i una gabacha i ens van convidar a acompanyar-les a visitar amb cotxe Cayo Jutias, una de les millors platges on ens hem espaterrat.

Santiago de Cuba, a l’altre punta de l’illa ens trobem amb una ciutat molt humida i molt molt calorosa. Ens va agradar molt la ciutat i la seva costa vista desde la fortalesa del Morro. Entre el laberint de carrerons vam acabar farts d’alguns cubans amb dots de comerciants. ens intentaven vendre de tot desde puros, ron, paladars (restaurants en cases particulars), visites guiades, taxis, cases, aire … creiem que serien capaços d’aconseguir-te un avio. L’idioma no ens ajudava gaire a despendre’ns d’ells ja que tenien excuses per seguir parlant. Al final vam aprendre a sortint-se de les seves tàctiques ja que tots els “venedors” fan servir les mateixes.

Vam tenir la gran sort de compartir dos dies a casa en Nèstor i la seva família. Vam poder entreveure la societat cubana desde els ulls d’un cubà, diem entreveure ja que s’ha de viure en aquest país per començar a entendre la seva complexitat.

Publicat dins de Cuba | Etiquetat com a , , , | 7 comentaris

Chichen Itza – Cancun

Publicat el 12/11/2010 per mirantelmon

Passem una nit més a d’alt d’un autobús per despertat al poble de Piste. Es molt petit i està situat just al costat de Chichen Itza declarada com una meravella mundial.

No hi ha gaires distraccions al poble a part de menjar pollastre al carbó i observar gossos “callejeros”.

Després de confirmar el vol a Cuba, hem anat a visitar les ruïnes mayas de Chichen Itza. Formen part d’una de les set noves meravelles del món. Seguim pensant que ens va agradar mes Teotihuacan per les seves 2 piramides. Tot i que no es pot perdre veure Chichen Itza nomes per la historia i el coneixement que demostra que tenien els maies.

De Piste arrivem al famos Cancun, tot i que no entenem la seva fama. A Cancun hi han dos zones la part hotelera que ocupa tota la costa del mar carib i la ciutat o centre. Pel que fa a la zona hotelera o zona de platja es impressionant la quantitat i magnitud dels hotels que s’han apoderat de la platja.

Per arribar a la platja t’has de colar als “halls” dels hotels i l’unic espectacular és el color turquesa del mar però res més.

Aquí deixem el nostre recorregut per Méxic, ens ha fascinat la seva barreja de cultures, i la hospitalitat de la gent. Aquest bast país no es pot recórrer en un mes, a part de lo gran que es en cada racó es viuen i es celebren tradicions molt diferents.

Adios Mexico Lindo

Publicat dins de Mèxic | Etiquetat com a , , | 15 comentaris

San Cristóbal de las Casas – Palenque

Publicat el 12/11/2010 per mirantelmon

Aconseguim les 3 últimes plaçes del bus cap a Sant Cristóbal de las Casas. Viatgem amb la companyia de la nostra amiga costa-riquenya Maria José, una persona molt tranquil·la.

Arribem a  les 7 del matí i fem una visita express al poble, ja que per la tarda marxem cap a Palenque.

Hem vist poc de San Cristóbal pero hem tingut temps de visitar el mercat local, el cerro de Guadalupe(molt bones vistes del poble), i una exposició multicultural dels indígenes de Mèxic. El poc que hem vist ens ha agradat molt, es veien molt de indígenes desplaçats de pobles propers per vendre les seves artesanies. Realment en aquest poble hem pogut veure la descendència maya, es curiós com algunes faccions poden perdurar tantes generacions.

A la tarda anem cap a Palenque i arribem de nit, tot i dormir a la selva no som conscients del seu encant fins a la sortida del sol. Dormim en una cabanya enmig de la selva, fins i tot es poden sentir el monos “aulladores”, els crits que fan semblen els de un jaguar.

El despertar va ser tota una sorpresa, estàvem enmig de la selva amb tota la seva força, colors i fauna.

Vam visitar les ruines de Palenque. El mes espectacular de les ruines creiem que es el lloc, enmig de la selva sorgeixen moltes construccions mayes amb molts de jeroglífics.

Ens sap greu no haver passat més dies a Palenque, creiem que hagués sigut una gran experiència haver explorat la selva. Ja tindrem més oportunitats.

Vam marxar de Palenque passant una última tarda molt agradable amb la Maria José i amb un fins aviat ens vam despedir.

Publicat dins de Mèxic | Etiquetat com a , , | Comentaris tancats a San Cristóbal de las Casas – Palenque