Mazunte

Publicat el 11/11/2010 per mirantelmon

Vuit hores de viatge amb dotze companys en una furgoneta petita i per moltes curves ens porten a Mazunte.

Ens colem pel poble adormit fins a arribar a traves d’un carrer de sorra i selva a una platja.

Deixem la motxilla tirada a la sorra, esperant que el poble desperti. Sense adonar-nos apareix com una gota d’oli desde el mar cap al cel un sol rogent com mai havíem vist. Ens deuria donar la benvinguda a aquest paradís.

Per casualitat vam anar a parar al mateix hostal que els nostres amics francesos(Diane, Fred, Alex i Julien) que ja estaven integrats en l’ambient.

Vam esmorzar uns “huevos al gusto” de las gallines que corrien per allà, i vam caure estesos en un parell d’hamaques varies hores davant de l’espectacular Pacífic.

Amb els nostres amics gabachos vam estar uns dies gaudint del plàcid poble de 500 habitants, fent plaja, veient tortugues, dofins,
llangardaixos, ocells, gallines, papallones, crancs, mosquits, puces
de sorra, etc…

El fill de l’hostal ens va portar amb barca a veure dofins i tortugues, fins i tot vam tindre la sort de veure un aparellament de tortugues. Ens va encantar veure dofins jugant davant de la barca.

Al poble abans dedicat a la caça de tortugues, ha sabut mantenir l’economia local després de la prohibició de caça, fent excursions per veure-les dins del seu habitat. A més han creat un centre de recuperació de tortugues que vam poder visitar.

Els gabachos ens van presentar una amiga seva de Costa Rica que ens va acompanyar els següents dies i que ens espera a casa seva.

Mazute ens va atrapar, vam haver de fugir cap a altres indrets.

Publicat dins de Mèxic | Etiquetat com a , | 3 comentaris

Oaxaca

Publicat el 11/11/2010 per mirantelmon

Un bon esmorzar de quesadillas i gorditas per agafar força per anar de Puebla cap a Oaxaca.

Aquests dies que hem passat a Oaxaca, hem pogut viure el culte als morts dels mexicans. Tota la ciutat estava preparada per la nit de morts hi havien ofrenes als comerços, catifes de sorra, espectacles de danses tradicionals i moooolta gent,

Desde el dia 31 que decoren les tombes dels seus difunts amb flors i ornaments fins al dia 2 que hi porten diferentes ofrenes tal com menjar, beguda, beguda alcholica, tabac, pa, plats cuinats, calaveres de sucre, espelmes i altres coses que li agradaven al difunt.

L’ultim dia les famílies s’uneixen al cementiri i celebren el retrobament amb el difunt. Els cementiris podríem dir que son tot un festival amb bandes de music i gent bevent mezcal(beguda alcohòlica del cactus agave).

Desde Oaxaca ens vam desplaçar a pobles del voltant i vam veure l’arbre del Tule i Monte Alban.

L’arbre de Tule es creu que podria ser l’arbre més vell del món. No sabem si realment tambe es el més gran, pero segur que és el més gran que hem vist nosaltres en la nostra vida. L’arbre ens va impressionar moltissim tant per la seva magnitud com per la seva bellesa.

Monte Alban, és una antiga ciutat zapoteca. Hi havien varies construccions desde llocs ceremonials fins a vivendes o tumbes. Les vistes desde aquest lloc eren impressionants ja que es troba en una muntanya just a sobre de Oaxaca.

La última nit, vam coneixer un grup de francesos que eren veins a l’hostal. Vam compartir diferentes impressions i aventures mentres degustàvem mezcal i la mítica Corona.

Aquella nit ells marxaven a Mazunte un poble mes al sud de on volíem anar nosaltres l’endemà. Vam canviar el plans i vam decidir retrobar-nos uns dies després amb ells.

Publicat dins de Mèxic | Etiquetat com a , | Comentaris tancats a Oaxaca

Puebla

Publicat el 11/11/2010 per mirantelmon

Arribem a Puebla a la nit i l’endemà voltem pel centre. El lloc ens ha agradat tot i que no deixa de ser una ciutat colonial.

Pel matí, després d’un bon esmorzar ens posem en contacte amb la Maria Elena, una amiga que vivia amb la Sara a Barcelona, quedem en trobar-nos al vespre.

Ens trobem al “zócalo” amb la Maria Elena i la seva Mare (Elena) i anem tots plegats a una cantina(La Cantina de los Remedios), un molt bon lloc per xerrar i pendre unes micheladas amb l’agradable companyia musical de mariachis i de norteños.

Després de varies hores en ambient mexicà vam anar a menjar uns tacos. Els millors que hem menjat fins ara (i mira que n’hem tastat…).

Els dies següents vam estar a casa la Mary, amb ella vam poder visitar el centre, tornar a una cantina, sortir de festa, menjar plats casolans, conèixer llocs peculiars (La Pasita), menjar en família, veure una telenovel·la …

Amb la companyia de la Pati (germana de la Maria Helena i excel·lent xofer), vam visitar la piràmide de Cholula, la piràmide amb la base més gran del mon. Actualment nomes es veu una part ja que la gran majoria esta coberta per terra i plantes.

Aquests dies a casa la Maria Helena hem pogut degustar plats típics de la cuina de Puebla, considerada la millor de Mèxic, com els Chiles en nogada(chiles rellenos amb salsa), els chilaquiles(troços de tortitas fregits amb salsa de chile), el mole poblano(salsa de chocolata).

Sobretot hem pogut disfrutar de la companyia de la seva encantadora família, hem de dir que no ens ha faltat de res i que ens han tractar de meravella. Son tots unes grans persones i ens emportem un molt bon record.

Esperem veure’ls aviat.

Publicat dins de Mèxic | Etiquetat com a , | 2 comentaris

Pátzcuaro – Janitzio

Publicat el 01/11/2010 per mirantelmon

Vam estar dos dies tranquils per Pátzcuaro. Observant sentats desde les plaçes la seva agitada i alhora pacífica vida, vaguejant pels seus carrers fantasmagòrics.

Menjant un altre cop en el seu mercat un deliciós plat de pollastre amb enchiladas que portava sorpresa… un chile habanero (el chile més picant de méxic), us assegurem que et fa caure fins i tot els mocs.

El tercer dia vam decidir anar a visitar la illa de Janitzio. Aquesta illa es troba al mig del llac de Pátzcuaro juntament amb dues illes més. Aquesta és la més gran i coneguda. Hi ha una estàtua de 40m d’alçada de Morellos (personatge important durant la revolució mexicana) a dalt de tot de l’illa, hi han unes vistes del llac que son la hòstia.

Ens ha decepcionat una mica l’illa ja que esta molt orientada al turisme i la cantitat de botigues amb coses exposades no deixa veure el poble, les cases i les parets són un mantell de souvenirs (cuadros cristians, plantes de plàstic, tasses en forma de teta).

A l’anada vam viure el gran engany!!!!! Navegant pel plàcid llac amb música nortenya (música típica), observant les llums reflexades a l’aigua, vam topar amb pescadors locals. Ens vam sentir molt afortunats de poder veure com pescaven amb canoes i fent us d’uns celebrets gegants, una tècnica tradicional d’aquest llac.

De cop vam caure que anaven molt sincronitzats. Amb el temps just de fer un parell de fotos un veloç pescador amb braços d’acer  es va acostar a la nostra embarcació demanant uns pesitos. Aqui va ser on ens vam sentir ridículs, enganyats i estúpids.

Encara recordem un dels pescadors aixecant el trofeu de la seva pesca un trist llagostí  (maleït actor).

Vam seguir el nostra viatge cap a Puebla on ens esperàvem uns dies amb família.

Publicat dins de Mèxic | Etiquetat com a , , | 13 comentaris

Pàtzcuaro

Publicat el 25/10/2010 per mirantelmon

Al cap d’un viatge en una “combi” amb dones gordes i amb pitrera i en un bus, hem arribat a Pàtzcuaro.

Un poble en un llac amb el mateix nom al costat d’un volcà on artesans de pobles propers venen a vendre els seus productes.

Es poden trobar desde mobles de fusta espectaculars, fins a màscares, roba, ceràmica…

Al poble hi ha dos plaçes la grande i la chica. La grande és una plaça on hi han mes botigues i bars. En canvi la chica es més autèntica, s’hi poden trobar tot tipus de venedors, parades de menjar, i un mercat molt gran.

Hem estat totel dia donant voltes per aquest magnific poble, visitant el seu mercat.

Per sopar vam menjar tacos enmig del bullici del mercat. El local en si era un carro de metro i mig amb una planxa, l’improvisada taula un pam de una ala del carro.
No hem vist mai un cuiner tant gros en un carro tant petit i amb tanta destesa. Quina forma de cuinar tant hipnótica.
No cal recordar que el lloc no és apte per a ulls i estomacs delicats.
Molt bon sopar.

Publicat dins de Mèxic | Etiquetat com a , | 9 comentaris